EDU4ALL

El projecte EduCAT 1×1, que podríem dir que entra aquest curs en una fase extensiva, ha provocat un cert enrenou. Malgrat tot, alguns pensem que aquest enrenou no ha estat de moment en la direcció que potser caldria.

Així, des de l'equip en el qual participo en altres accions de formació del professorat com des d'altres iniciatives diverses, hem participat en unes jornades organitzades des de la FIB de la UPC. El tema que hem treballat en el nostre taller és el referent a la dinamització de les aules en un context TIC i TAC. Davant d'aquest repte, més o menys gran en funció de la possició inicial de cadascun dels lectors d'aquesta presentació, el que si que plantejavem és una certa reflexió al voltant de com està situat el professorat, més que no pas l'alumant, pel que fa a la comptència en aquest camp.

Esperem que us sigui útil i que a més us agradi.

En català tenim un refrany que diu que «qui no en fa no n'erra».  En certa manera aquesta sabiduria popular reflectida en el refrany o la frase feta ens vol fer veure una connexió entre el fer i l'error.  Segons el DIEC es defineix error com a [1] Acció d’allunyar-se del ver, del just. [2] Concepte, opinió, doctrina, que no està conforme a la veritat, [3] Diferència entre un valor estimat d’una quantitat o d’una expressió matemàtica i el seu valor exacte.  Si ens quedem en la tercera definició que ens dóna el DIEC arribem a un altre element i és que per saber que hi ha error, per reconeixer-lo, ens cal o és necessari saber quin era el resultat esperat o la fita a la qual voliem arribar, i això ja és molt saber.

Paral·lelament al discurs de l'error, que sembla torna a prendre embranzida en l'àmbit educatiu, hi ha un altre discurs. Ens referim al treball per l'exel·lència, a la capacitació pels nivells alts. Potser es vol parlar més de com descobrir "cervells". Però aquest no és el tema que ens preocupa en aquest moment. De tota manera m'agrada més la idea que, al menys a priori, tothom té capacitats, si més no potencials, per assolir el mateix. El problema és més de com fer per despertar i afavorir aquestes capacitats. Segons Sir Ken Robinson bona part de la culpa recau en les escoles pel que tenen de represores de la creativitat.

Sovint les pressions pel programa, per fer allò que ens van fer a nosaltres quan estudiavem, el menysteniment del nens i nenes i dels adolescents, en el sentit de no posar-los al centre de la qüestió fa que els adults ens preocupem massa d'allò que ens sembla de vida o mort. No deixem massa espai del dubte i sovint massa poc per l'error. Qui no ha sentit ,i possiblement, dit «però que no ho veus que t'equivoques!!!». Sovint dit en un sentit negatiu, repressiu fins i tot.

Posem-nos doncs un paper a la nevera que ens recordi que errar no es dolent i menys quan d'aquests errors se n'aprèn. Quan de l'error en fem un aprenentatge i no una manera de sentenciar i asseverar sobre les coses n'obtindrem molt més. Perquè al cap i a la fi, quan estem en un estadi inicial d'una cosa, qui no s'equivoca, qui no dubta de si allò està bé o no?

Ara que a més sembla que es volen impulsar sistemes d'avaluació, des de l'alumnat de primaria al professorat que no ens pessi l'error i no l'avaluem com a insuficientt. Cal tenir present que si mirem l'avaluació com a un procés ens caldrà veure d'on partíem, quins errors feiem o no al principi i a on som o aon hem arribat a la fi del procés. Parlant d'aquest tema potser seria bo que algú ens parlés de com i quan s'avaluarà el sistema i quines mesures es prendran per corregir els errors que tothom pot veure.

No volem penalitzar l'error, però si que volem que la valoració que se'n pugui fer i obtenir serveixi per a aprendre, sobretot aquells i aquelles que ho han de fer.

L'excle·lència potser també la podem mesurar des de la perspectiva de com es treballa l'error.

El Projecte Prat de la Riba del Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona rep el primer dels seus reconeixements. Aquest projecte del qual en som particeps ha aconseguit el 1r premi de la categoria institucional. Així el projecte en el qual participem Roser Pintó (directora), Eva Valero i jo mateix, David Atzet, a més d'un seguit de professors i professores que col·laboren en l'edició i redacció dels dossiers, proposa classes-visita per a alumnat de secundària a indústries d'arreu del país.

L'acte de lliurament va tenir lloc el dia 9 de novembre de 2010 al Palau de la Música de Barcelona. Esperem que aquest sigui el primer dels reconeixements a una tasca difícil però molt engrescadora. Moltes felicitats a tothom per aquest premi!

Podeu trobar més informació dels premis en el següent enllaç.

Podria dir que sembla que va ser ahir, però no, no sembla que va ser ahir. Perque hi acabo de pensar una mica sinó no sabria dir quan va ser. Crec que la mesura del  temps en aquest cas no es fàcil. Fins i tot m'atreviria a dir que en alguns casos es tracta de quelcom futurible, que encara està per arribar. Encara en parlem com alguna cosa que ens queda pendent.

Això és una mostra més que els canvis, i sobretot els del currículum, no es fan a cop de legislació. Cal crear uns espais per a que les persones que els han de desenvolupar i, per tant, fer-los seus, puguin fer un treball tranquil i pausat. En aquest sentit recordo, i no amb enyorança, quan durant el curs del 1993-94 vam començar a discutir en el centre com ens ho faríem per implantar el nou currículum. Aquest nou currículum responia als patrons LOGSE. Vam estar un bon grapat d'hores al centre i unes altres quantes de formació preparant-nos.

No vull dir que tot fossin flors i violes i que el professorat sortis al carrer ple de joia i alegria, però si que tothom va tenir temps per pair-ho. Tot i que potser encara hi ha algunes persones que no ho han acabat de pair, però el que no podem dir és que es va abocar el sac i altres coses per afavorir que funciones.

En aquest sentit la LOE i el que aquesta comporta, les Competències bàsiques no ha trobat o més ben dit, no ha gaudit d'un espai com aquest. Ara bé, no cal que pensem en la LOE i quin rotllo amb això de les Cb. Suposo que a hores d'ara tothom pot saber que aquest és un tema de dimensió europea o d'espai OCDE. I per altra banda, i ben mira't, tampoc està tan malament, treballar per competències.

Però tornant al tema, què volem dir  amb que no ha trobat l'espai? Doncs la cosa té la seva gràcia. El curs 2006-07 el professorat va marxar de vancances amb un regal sota el braç, l'encàrrec d'implantar un nou currículum de 1r i 3r d'ESO per al curs següent, però aquesta vegada amb un plantejament de treball per competències. Quatre van ser els o les que es van llançar. El començament de curs va ser com acostumava a ser, ni més ni menys competencial.

Així només cal fer un volt pels centres educatius i veure, per exemple, com es desenvolupen els crèdit de síntesi i els projectes de recerca de 4t (bé, més aviat crèdits de síntesi a la manera tradicional) i veurem que en el millor dels casos es fa alguna cosa inter o transdiciplinar, però en molts casos ni això.

Potser estaria bé, que no vulguem corre més del compte i que a la vegada no ens quedem aturats pensant que no podrem pas. Fer el canvi comporta un cert punt d'incertesa però això no ens ha d'aturar, ja ens aturaran altres coses. Malgrat tot aquest camí ens pot obrir vies de treball diferents i pot afavorir que avancem en el treball en equip, finalment.

Esperem que en els canvis (politics) que s'albiren a la cantonada no es faci net i ens arribi algú amb una idea brillant que mati tot el que és gras. Potser estaria bé que abans de voler fer grans invents, nous projectes que carreguin a la gent de feina nova i extra, ens mirem que fem, com ho fem i quins recursos hi aboquem. Potser cal prendre nota que això de l'educació, que sembla ser que ajuda en època de crisi, sigui realment així, però que per aconseguir-ho no hagi d'esperar dels aires del cel.

Si volem un país que funcioni, que sigui competent i que afavoreixi el benestar per a tothom, cal que es formi a les generacions futures i que no se'ls carregui d'hipoteques que no demanen i que, segurament, no volen.

Possiblement molts dels centres educatius i del professorat que hi ha no som conscients del que en el vídeo que adjuntem ens descriu i  presenta Ken Robinson, expert en aspectes de creativitat i que aporta noves i radicals formes de renovar els nostres centres.

Com en altres ocasions diré que no sóc partidari de dogmatitzar res, però si de recollir el màxim d'informació, mirar de fer-ne un analisi i, a partir d'aquí, treure'n conclusions i fer les accions que es puguin fer i les que no prendren nota per a altres moments.

En tot cas mireu-vos aquest video, és molt curtet, i sota del vídeo us deixem l'enllaç a la transcripció en català del mateix.

Traducció en català